Dilluns 20 Agost 2018
Actualitat / Actualitat

Actualitat

Declaració

El Fons Menorquí de Cooperació reclama una sortida pacífica i democràtica per a la crisi de Nicaragua

A Nicaragua, quan parlen de la gent normal i corrent, de la gent més senzilla i humil, es refereixen a Juan Pueblo. Fa uns dies, un amic nicaragüenc resumia la situació que des de fa gairebé cent dies viu el seu país dient “el abuso del poder es muy grande y hay mucho sufrimiento. Hoy se contabilizan 361 muertes y no se avisora una pronta salida a la crisis, que ya es humanitària y temo que va para largo”. Afegia “si no hay una salida política, el pobre Juan Pueblo seguirá pagando los platos rotos”.

Poques frases basten per retratar la situació actual de Nicaragua. Les protestes dels estudiants contra la reforma de les pensions del govern han derivat en un aixecament popular contra el president Daniel Ortega i la vicepresidenta, que és també la seva esposa, Rosario Murillo. Els joves han deixat al descobert el profund malestar d’unes polítiques aliades amb les velles oligarquies del país i, sovint, també amb l’Església. Són els mateixos poders fàctics que fa anys el propi Ortega va combatre i que, a partir de 2007, quan va recuperar el poder, va col·locar al seu costat en la defensa d’uns interessos que ell la seva família varen assumir com a propis. I mentre, el pobre Juan Pueblo continua pagant els plats trencats.

Les revoltes han estat durament contestades per part del Govern. “Salimos a las calles con aprensión y a veces con un real temor” ens conta la gent. Amnistia Internacional ha denunciat la vulneració dels drets humans. L’oposició demana la convocatòria d’eleccions i la Organització d’Estats Americans (OEA) cerca una mediació, afavorida en aquest cas per un sector de l’Església que defensa una sortida pacífica a la crisi. Però Ortega no mostra cap voluntat ni d’abandonar el poder, ni convocar eleccions, ni canviar el rumb de les seves polítiques.

“No se cuando podremos enrumbar al país hacia una paz con una democràcia verdadera”. Aquestes paraules sonen molt més tristes quan les diu qualcú que va combratre al costat d’Ortega la dictadura de Somoza. Perseguien una Nicaragua lliure i democràtica. I s’han despertat amb un Daniel Ortega convertit en allò que varen combatre.

Des de fa molts anys, Menorca manté un estret lligam amb Nicaragua. Durant la dècada dels 80 i dels 90 desenes de de persones menorquines es van desplaçar voluntàriament al petit país centreamericà per treballar en tasques d’assistència i ajuda humanitària. Fins i tot, a prop de la costa del Pacífic s’hi troba l’escuelita Menorca. Eren temps d’efervescència social i també d’esperança. Més tard, aquestes relacions solidàries i carregades d’espontaneïtat donaren pas a un vincle més sòlid i formal. Fou a partir de l’huracà Mitch, el devastador cicló tropical que deixà milers de persones mortes i damnificades. Era l’any 1998. A partir de llavors, la societat menorquina, a través del Fons Menorquí de Cooperació enceta una relació de cooperació que perdura fins avui.

En aquests vint anys, Nicaragua ha estat un element clau de la cooperació menorquina. De la seva mà hem après a desmuntar la creença que els pobles del Nord donaven i els del Sud rebien i que la veritable cooperació és un win-win, on totes les parts hi guanyen. Hem comprovat que la pobresa no resta dignitat i que la gent és protagonista i no només beneficiària dels projectes que es financen. Volen i poden decidir el seu futur. Hem comprovat que la participació ciutadana, aquest concepte que les nostres societats semblen haver descobert ahir, té una llarga trajectòria i que les comunitats de Nicaragua ens donen unes quantes voltes sobre què és i què representa la participació.

En les dues darreres dècades, la cooperació menorquina ha estat present a Nicaragua a través de més de setanta projectes que han servit per millorar la vida de milers de persones. Hem creat petites bombolles de benestar en nuclis i comunitats que han servit per concedir beques, fomentar l’agricultura i l’economia locals, propiciar l’impuls a la governança local, afavorir programes de salut per a dones, intents i joves, donar abastiment d’aigua potable, propiciar l’accés a l’habitatge... Però si quelcom hem aprés és que Menorca, en la mesura de les seves possibilitats pot acompanyar, però que sempre qualsevol canvi de calat s’ha d’impulsar des de dintre.

Des de l’estima de molts anys de coneixença, el Fons Menorquí de Cooperació lamenta profundament la situació que es viu a Nicaragua i reclama, com no pot ser d’altra manera, una sortida pacífica i democràtica pel país.  El Fons defensa, amb total contundència, que els drets humans no entenen d’ideologies i que són de compliment universal. I, finalment, reitera el suport a una terra i una gent que durant tots aquests anys ens han mostrat que la cooperació no és donar o rebre, sinó que és compartir i acompanyar. És ser-hi. Al costat de Juan Pueblo. 

 
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web Acceptar | Com configurar